sovint em confesso amb la pluja
per escoltar el pas místic i sigil·lós de l’aire del més
enllà.
l’oblit engendra l’espera, com una abnegació del mal temps
passat.
totes les coses avancen per fer-se més grans en amagatalls
de sal àcida.
JOAN JOSEP BARCELÓ I BAUÇÀ, “Nòmades”, Edicions Documenta Balear, Palma, 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada