Sou fràgils cristalls d'escuma
perduts en el fons del mar.
Aturats de tot,
no teniu més vida
que les onades que us empenyen cap a fora.
X. T.
¿Quin sentit té dir, com diu algun poeta, “amb sang voldria fer una cançó de marbre”? GABRIEL FERRATER
dimecres, 29 d’abril del 2015
final de curs
Etiquetes de comentaris:
rodapoemes
dissabte, 25 d’abril del 2015
I beg your pardon
Quan el centre del món
no ets ben bé tu
(per més que en tinguis la il·lusió),
si et desvetllaven enmig de la nit,
no vulguis preguntar-te per què vius:
distreu-te rosegant l’ungla d’un dit.
Quan el centre del món
queda tan lluny
de tu
que honestament
comences a saber que no ets ningú,
para’t per un moment
i venta al primer nas un cop de puny.
Problemes cada volta més esquius
et vénen a torbar la dolça son.
Sols et faltava ja, pel que tu dius,
llucar que no ets del tot centre del món.
Parent de Badalona o d’Istanbul,
tant si ets actiu com si fas el gandul,
en aquest nostre món sense demà
és molt difícil de guanyar-te el pa.
No et donaré ni el més petit consol:
et volaran un dia qualsevol.
Però entretant evita alguns trastorns,
posant-te ben cordats els pantalons.
Etiquetes de comentaris:
rodapoemes
dissabte, 18 d’abril del 2015
En les fondàries
En les fondàries
de la vall fosca brilla
el desig verge.
Alexandre Planas
diumenge, 12 d’abril del 2015
Dansa
Com els
planetes al voltant del Sol,
roda la
dansa dels dervixos:
l’extenuant
recerca de l’Amat.
Són els germans de la puresa,
amb
impol·lutes faldilles blanques,
que voleien
al ritme de la música.
Sonen la
caramella i un monòton tambor:
ritual dels
sufís,
íntim delit
que es transfigura en art.
Ara es vessa
un vi fosc, emporprat com la sang,
a la copa
divina de l’Amor.
I, al
roserar dels somnis, el perfum
ens ofega, a
la vora del desmai.
Continua la
dansa, inexorable:
el ràpid vol
de les faldilles,
d’una
blancor enlluernadora,
el moviment
sincrònic dels planetes,
amb un gir
lleugeríssim, al voltant
de
l’invisible Sol.
Caramella i
tambor marquen el ritme.
JORDI
PÀMIAS, “Al cor del món”, Edicions 62, Barcelona 2013.
Etiquetes de comentaris:
rodapoemes
dissabte, 11 d’abril del 2015
Torno
Em sé lliure i torno: recobro els ulls
que enyorava. Sóc ara en l'immediat,
orientat amb l’alè que encara perdura
als racons on moria. I miro, sento,
els mateixos desordres -angoixes marcides-,
i la porta tancada, acotat en parets
tot el temps: el nul dia a dia. El veig,
el passat espaiós. Ara arribo amb fulls
d’allò insubstancial i jutjo la por,
i enumero els actes i el nu escepticisme.
Alexandre Planas
Etiquetes de comentaris:
vells poemes
dilluns, 6 d’abril del 2015
A copdescuit
A copdescuit obrires la finestra
i entrà una rialla de claror
retxada d’ombres d’arbre. Era una ala
de sol ros amb polsim de papallona.
(Encara dúiem dol d’una conversa
morta com un torrent que el mar no
troba.
Si es cerquen, els estels, per què no
es troben?
I si no es cerquen, digueu-me per què
volten.
I, escampada la boca de preguntes,
marcides les carícies s’esfullaven
en el racó més trist d’un cos que
pensa.)
De bat a bat obrires. Aleshores,
un esbart de falcies als llavis,
te vaig embolicar d’una glopada.
GUILLEM D’EFAK, “Madona i l’arbre”, Edicions Proa, Barcelona, 1970
COPDESCUIT m.
Cop donat sobtadament i inesperada (Mall.); cast. sopetón.—a) De copdescuit: de sobte i per sorpresa (DCVB).
Cop donat sobtadament i inesperada (Mall.); cast. sopetón.—a) De copdescuit: de sobte i per sorpresa (DCVB).
Etiquetes de comentaris:
rodapoemes d'amor i desamor
Subscriure's a:
Missatges (Atom)