dissabte, 27 de juny del 2015

automatisme

Automatisme
d’orgull i de recança:
cor que es dessagna.


Alexandre Planas

dimecres, 17 de juny del 2015

emergència


Provo de sobreviure
als paranys de la consciència
fent veure que procuro
―amb regles que faig meves―
d’avesar-me a l’emergència.



Alexandre Planas

dissabte, 6 de juny del 2015

No esperis pas que una hora tornés...


No esperis pas que una hora tornés, renaixent com el fènix,
el cel de triple torratxa, el lament del colom,
sobtosa, la pluja d’or i al cor la primera alleujança,
extasiats sota els arbres per l’antiga claror del ponent.

Per un encès caminal ens tornarà l’alegria:
una hora ardent escampa claror en mil camins
i en gestos familiars la sang calenta s’encalma.
Els anys millors ens esperen, el cos trobarà plenitud.

Pensa, doncs, estimada, que la fi és aquesta
de l’ascensió de l’alosa, del celeste aleteig del falcó:
la primavera aviat s’esvaeix i el primer doll de la calda;
amb front greu de núvols medita l’horitzó, vast.

Atreu el rou. Infla’t amb violència tranquil·la.
Pren forma en silenci. Talment els núvols, creix tu.
Belles mediten les messes, i tu vas feixuga;
ben fullades les branques ―també elles amaguen gran fruit.


CECIL DAY LEWIS, “El gran vent i les heures”, Trad.: Marià Manent, Editorial Laertes, Barcelona, 1983.


M'ha corprès això que "la primavera aviat s'esvaeix i el primer doll de la calda", ara que hi som immersos, en aquest inici de juny. I aquesta fugacitat, compensada amb l'inflar-se, amb el prendre forma, amb el créixer. Una festa de la realitat, finalment, que meditin les messes, com les que vaig fotografiar a Pacs, dimarts passat i les d'avui, a Bellprat. Tant de bo oferim tots plegats el vernal fruit amagat.

Alexandre Planas

dijous, 4 de juny del 2015

matinada lletosa amb filferros

De qui seran aquestes
bragues descolorides, sola peça
de roba en els filferros del balcó
d’un casinyot, cruixint al vent
de matinada, sota la lletosa
claror d’absenta?
                              Quina dona al llit
està per desvetllar-se abandonada
de tot i se les posarà
després de mal rentar-se?
                                            Passarem pel Born
a trenc de dia. Famolencs, prendrem
ous amb pernil, beurem vi negre, sec.
Venim del fred, que tot és fred i fosc.
Aprofitem les mans
per a tocar, palpem-nos tot el cos,
palpem-nos, amortem el fred
i prosseguim.


JOAN VINYOLI , “Poemes”, pròleg i selecció de Joan Margarit, Edicions Proa, Barcelona, 2014.

dilluns, 1 de juny del 2015

No te salves

No te quedes inmóvil
al borde del camino,
no congeles el júbilo,
no quieras con desgana,
no te salves ahora
ni nunca,
no te salves,
no te llenes de calma,
no reserves del mundo
sólo un rincón tranquilo,
no dejes caer los párpados
pesados como juicios,
no te quedes sin labios,
no te duermas sin sueño,
no te pienses sin sangre,
no te juzgues sin tiempo,
pero si,
pese a todo,
no puedes evitarlo
y congelas el júbilo
y quieres con desgana
y te salvas ahora
y te llenas de calma
y reservas del mundo
sólo un rincón tranquilo
y dejas caer los párpados
pesados como juicios
y te secas sin labios
y te duermes sin sueño
y te piensas sin sangre
y te juzgas sin tiempo
y te quedas inmóvil
al borde del camino
y te salvas,
entonces
no te quedes conmigo.


MARIO BENEDETTI, “Poemas de otros”


Aquest poema ha estat recitat per Toni Carnicé als seus alumnes de l'IES del CAR de Sant Cugat, l'últim dia del curs 2014-2015