Veig pels vostres ulls tal dolça llum
que amb els meus cecs veure ja no puc;
porto amb els vostres peus un pes feixuc
com els meus coixos són ja en descostum.
Amb vós volo, sense ales, com un fum;
amb el seny vostre al cel tothora em duc;
vós el color em sabeu mudar d’un cluc,
girar-me calor o fred contra costum.
El voler vostre és l’únic voler meu.
Els pensaments al vostre cor se’m fan,
el meu parlar amb el vostre alè es resol.
Sóc com la lluna que no té res seu:
els nostres ulls al cel mai no sabran
veure’n sinó la part que encén el sol.
MICHELANGELO BUONAROTTI, “De les rimes”, dins “Saps la terra on floreix el llimoner?
, trad.: Miquel Desclot, Proa, Barcelona, 1999
