divendres, 30 de desembre de 2016

antic hivern

Desig de les teves mans clares
en la penombra de la flama:
sabien a roure i a roses;
a mort. Antic hivern.

Cercaven el mill els ocells
i eren de neu, tot d’una;
així, les paraules.
Una mica de sol, una aurèola d’àngel,
i la boira després; i els arbres,
i nosaltres fets d’aire en el matí.


SALVATORE QUASIMODO, “Cinc poetes italians”, trad.: Tomàs Garcés, Quaderns de Poesia, Barcelona, 1961

diumenge, 25 de desembre de 2016

sembles ubiqua

Sembles ubiqua,
mallerenga, de branca
en branca ―ingràvida.

Alexandre Planas

divendres, 16 de desembre de 2016

treva

Neguit d’haver de ser feliç.
Deducció, ens absolut,
premissa, fet, mot resolut,
inflexió: jo demano permís

―poder passar sens que em sacsegin.
Insistiré: vull una treva,
aquesta guerra ja no és meva
―no pidolar i que no em maregin.

dijous, 1 de desembre de 2016

La poesia resulta de la sinceritat emocional derivada de l'experiència profunda convertida en investigació literària, i en idea que es propòsit i cosmogonia.

VICENÇ ALTAIÓ