La mostela

Han devorat la nit

i ara jeuen per les voreres.

Ens miren com miren, les feres,

passar un vol (de fit).

Nosaltres, i els del sembrat,

respectem aire, terra, mas.

          ―Ja heu plantat?

          ―Sens plural és, perdó, el cas―.

No ens ha de fer por l'escriure,

que el llegir no ens el farà perdre:

            ―Allò (intens) que ens vas trametre,

és convenient de reviure―.

Aquí tenim “promoció”:

a canvi de frugal “protecció”:

desfan del tot Sant Salvador.

Això serà, sembla, el patró

dels que diuen que serem rics.

Esmorzarem a l'Alzinar

fent parts iguals de cada pa

i és que som, fins avui, amics.

―No vas entrar a la Sixtina?

-dic, mentre m'encanto amb la sina.

            ―No: ens va fascinar el Moisès

i la piràmide (no del Ramsès).

            ―Tot el que no es dóna és perdut

―diu, en ple èxtasi sufí.

            Voltar pel Penedès, així,

és “nirvana”, també, del "Brut".

L'aixafat d'avui és mostela.

            ―Silenci! Què se sent?

Escoltem-ho: el vent,

l'arbre, l'ocell (tot es revela)―.

            I una altra revelació:

hi ha hagut molta transfusió:

―Ens malmetrà el rendiment?

―Si es fa bé és entrenament.

Trobem el Torres a la Creu

i el Ferran ja se'n va: no creu.

N'hi ha un que ens dóna un bon repàs

malgrat que fem vint-i-u escàs.

Alexandre Planas, juliol 2010, Masquefa

anhel de gespa

Anhel de gespa,

exterior salvatge,

lliures crineres.

Alexandre Planas

Sense parets

Quan es mor algú molt proper,

quan es mor, per exemple, la teva mare,

quan es mor la persona

en el ventre de la qual començaves a ser

(en una inconsciència de cèl·lules

duplicant-se i desenvolupant-se

en sistemes diversos arrelats a la terra uterina),

quan es mor la mare

és com si aquest fill que ets tu

s’hagués de tornar a cloure,

ara ja en un ventre sense parets,

dins d’un recipient imaginat,

per acomiadar-la sense cap adéu,

per seguir-la d’alguna manera,

per fer veure i fer sentir que,

més enllà de l’enigma de la vida,

una mare i un fill sempre,

sempre estan junts.

JAUME BOSQUET, “Transvasament”, Edicions Proa, Barcelona, 2013.

Si m’ho preguntes,

és perquè sents la resposta, encara que no la sàpigues.

BLAI BONET

El món del consum, i l’estricta agitació de les seves tecnologies, és l’infern de l’esterilitat, on han romàs entrampats els qui, en lloc de ser la missió de comprendre i revelar el sentit de l’univers real, han quedat paralitzats, perduts, en les imitacions de la Naturalesa…Concretament vull dir: si l’home «és» lliure, si «fos» l’home i «fos» lliure, no «tindria» la llibertat de convertir el potencial energètic de la terra literalment en «xatarra».

BLAI BONET

La contradicción, el problema, el conflicto, son el resultado de acentuar demasiado el “yo”, lo “mío”: “mi” éxito, “mi” família, “mi” patria. Cuando eso está ausente, el pensamiento mismo cesa, y hay un estado de ser en el cual la “creatividad” puede surgir.

J. KRISHNAMURTI

Es preciso que el maestro esté más allà de los límites de la sociedad y sus exigencias, para que le sea posible crear una nueva cultura, una nueva estructura, una nueva civilización.

J. KRISHNAMURTI

pressentiment

S’apila ja l’instant

present mostrant-

se nu

i, desxifrat i u,

me’l fot. No m’alimento,

no creixo i em mantinc

en el món reflectint

sentiments que pressento.

Alexandre Planas