dilluns, 25 de desembre del 2017

Pas de l’amic que sento
privat de Déu, encara:
cerques un nom inútil
                per aturar-te?

Sabràs millor quin era,
pel nom, el secret últim
de qui va precedir-te?
                Tan sols un home.


SALVADOR ESPRIU, “Cementiri de Sinera”, Ed. 62, Barcelona, 1991.
Vindrà la mort i tindrà els teus ulls…
aquesta mort que ens acompanya
del matí al vespre, insomne,
sorda, com un remordiment
vell, o un vici absurd. Els teus ulls
seran una vana paraula,
un crit acallat, un silenci.
Així els veus cada matí
quan et plegues en tu mateixa
al mirall. Oh cara esperança,
llavors sabrem també nosaltres
que ets la vida i ets el no-res.

La mort per tothom té un esguard.
Vindrà la mort i tindrà els teus ulls.
Serà com deixar estar un vici,
serà com veure en un mirall
que torna a sorgir un rostre mort,
sentir que parla un llavi clos.
Baixarem a la gorga muts.


CESARE PAVESE, “Poesia italiana contemporània”, trad.: Xavier Riu, Edicions 62, Barcelona, 1990.

dimarts, 12 de desembre del 2017

El llenguatge destruït per la negació irracional es perd en el deliri verbal; sotmès a la ideologia determinista, es resumeix en la consigna. Entre tots dos es troba l’art.

ALBERT CAMUS