dimarts, 28 de juliol de 2020

diumenge, 26 de juliol de 2020

en les venes


En les venes, ja quasi tombes buides
l’encara galopant anhel,
en la meva ossada que es gela, la pedra,
a l’ànima l’enyorança sorda,
l’indomable iniquitat, dissol;

del remordiment, lladruc desmesurat,
en la fosca inenarrable
terrible clausura,
rescata’m, i les teves pipelles pietoses
al llarg del teu somni, enarbora;

que el teu rosat i sobtat senyal,
la ment fecunda, remunti
i torni a sorprendre’m;
inesperada reneixi,
la mesura increïble, la pau;

fes que, en el suspès paisatge, jo pugui
tornar a pronunciar paraules ingènues.

GIUSEPPE UNGARETTI, “El dolor”, Trad.: Lluís Servera, Cafè Central/Eumo Editorial, Vic, 2015.

dimarts, 21 de juliol de 2020


un moment exultes  escoltant el goteig
de l’aigua del poal dins la cisterna
del jardí  com d’ànimes que cauen
damunt ànimes  el so fresc
de les bombolles  però
alhora t’entren  feridors  els monstres que
l’aire escampa i  dels teus ulls

tocats de mal
temps  cauen flocs
de neu que es desfan damunt
flocs de neu

ANTÒNIA VICENS, “Fred als ulls”, Cafè Central/Eumo Editorial, Vic, 2013.

diumenge, 12 de juliol de 2020


De mi, no en vinc. I abans de ser el que soc,
era cap cosa? Just un pressupost.
Com tothom vinc d’uns altres, enardits
autòmats, que em van fer semblant a ells
sota un secret adotzenat, fatal.

Si a penes soc una imitació
mai no em podria creure especial,
personal, singular, particular.
Soc ells, són jo. Som indistints. Soc tots.

Refuso, doncs, el nom que em van donar,
pel qual ara tot just em reconec
i em reconeixen.
                           Vull fugir de mi
i alhora d’ells. Que em perdin. I em perdré.

No és que aleshores sigui algú, a la fi.
Però aleshores seré, almenys, ningú.

PERE QUART, “Quatre mil mots”, Edicions Proa, Barcelona, 1977.

dimecres, 1 de juliol de 2020

El cap Sublimitat, el cor Pathos, els genitals Bellesa, les mans i els peus Proporció.

WILLIAM BLAKE