dissabte, 31 d’octubre del 2015

uns quants haikus de Dolors Miquel

L’aire s’atura
callat contra els vidres,
l’ànima pura.

Ciclista partit
l’albada a les rodes
et farà el llit.

Per alimentar
els fills, la dona, la por,
dóna’m l’ànima.

Dóna’m un parrac
de felicitat penjat
d’una lluerna.

Dóna’m el teu pit.
Abeura’m la set de set
que no se’m passa.

Llum encisera,
canilles d’hores baixen
pels marges rojos.

Ciutat llunyana
ets una fetillera
pel sense casa.

Tu, passatgera,
puja al meu camió,
solitud meva.

DOLORS MIQUEL, “Haikús del camioner”, Edicions 62, Empúries, Barcelona, 1999.

dimarts, 20 d’octubre del 2015

no sé quin rar designi d'ales

No sé quin rar designi d’ales, quin deler
de sines possessives duu la pluja,
quina ombra de claustres en nit d’adéus al port
cabdella pretèrits. No sé tot el que fuig,
sempre aferrat a coses tan precàries,
al migdia adormit dels patis
on fumo a poc a poc, on aprenc el recurs
de tornar enrere, àdhuc d’esperar-m’hi.
No sé quin vespre en flames
que el taxímetre recorda per augmentar incessant
el preu del dolor, sord a l’aire trist
d’aquest nocturn que escoltes, a la nostàlgia
d’estius sens treva, de fotografies grogues
a força d’oblidar-les, d’un silenci
que no serà el mateix quan el llegeixis, tu,
que aculls amb un somriure el vague gest inútil
d’acabar obscurament. L’irrecobrable.


JOSEP MARIA FULQUET, “Perillosa riba” Edicions 62, Barcelona, 1978

dimecres, 14 d’octubre del 2015

ara rebutges


Ara rebutges
la resplendor d’un angle.
No ho veus que voles?




Alexandre Planas

dilluns, 12 d’octubre del 2015

aprenentatge

De la volta d’un endins,
els sons que no es perdran
(de ma nuesa estant
―percepció― als confins).

D’espai i temps, amb els peus,
combinacions. Camí,
dansa, que no serà així:
variarà ―no em creus?

De la vetlla feridora
i del seu fer virginal,
l'indici i el final.
Tot nou moviment, l'aurora.

Alexandre Planas

dissabte, 3 d’octubre del 2015

comentari de sextina


                                                                                                                    Les dones amb el recer de la lluna
                                                                                                                    i el vermell de la sang i d’aquest sol,
                                                                                                                    estimem el cos i estimem la terra.
                                                                                                                    AINA TORRES REXACH
Arrenca el sentiment,
no pensis la paraula
ni la xuclis: escapa!,
fes-la ser lliurement!

Ara ets gènere
i t’injectes el símbol
que la d’estirp romeva
creà: trena, no rínxol.

Sou tantes que sou totes:
les que no són
és per misèria i dolor,
renúncia i estopa.

Que no vull cridar
perquè el crit no us cal.
Sé com dir el mal:
llepant-lo fins a la carn.

T’has deixat el mar?
Que no us has vist, totes juntes,
com el feu aquest remar
que ja és remar d’una?

Enllà de cos i de sang,
esventrat el sol, vestides de lluna,
menjareu la terra, dones.


Alexandre Planas

Poema compost després d'haver recitat la Sextina a les dones, de l'Aina Torres, en el lliurament dels Premis L'Odissea, el mes de març del 2015.