No et posis mai a escriure un poema sense haver-ne trobat prèviament el lector.
JOAN SALES
divendres, 19 de febrer del 2016
divendres, 12 de febrer del 2016
el mite de l'instant
El mite de l’instant
isolat del transcurs.
L’instant viscut a part.
L’instant vivent en si
com a triomf del goig.
L’instant sense cap nom.
El somni de l’instant
supressor del succés
i del dolor del temps.
L’instant eternitzat
en la suspensió
del moviment del món.
L’Instant Total, exempt,
com si l’espai, divers,
de cop fos unitat.
Però només l’instant
sense cap més instant
és un instant i prou.
Només l’instant de mort
és realment l’instant
que dura un sol instant.
Només morint la veu
viu sense poder dir
cap altre instant després.
¡El temps com a desig!
CARLES CAMPS MUNDÓ, “L’Oració
Total”, Edicions Proa, Barcelona, 2013
Poema d’hexasíl·labs masculins ritmats, uns, amb accents a la
2a, 4a i 6a síl·labes, i, uns altres, a la 3a i 6a. Aquest ritme tan marcat suggereix,
potser, el caràcter puntual de l’instant.
dimecres, 3 de febrer del 2016
caça sense mort
Aquest amor per nostres senys nos entra
e fa present al comú seny, e passa
lo presentat, per sos migs, a l'entendre
AUSIàS MARCH
e fa present al comú seny, e passa
lo presentat, per sos migs, a l'entendre
AUSIàS MARCH
Sortim de la de
Lillet.
Parlem poc i vol fer
fred.
Pedalant es fa
passar.
També esmorzant a
Bagà,
al Centre.
―Del cel, el pa―.
Un que em vol ensabonar,
pensa, potser, el
taujà.
―Ca! Mite’l, quin gest que fa!
Amb gran respecte
pugem.
―Comencem i ja ens fas parar?
―Un moment, només
pixar―.
(Damunt seu i a més
riem).
La boira es queda al
Rebost.
Entre l’aire
transparent
veiem la Forca i
Tuixén.
Pujar el Coll té un cost:
mal de cames,
patiment.
Arribar sencer a dalt,
saber que ho has fet,
s’ho val.
El sis i mig de
pendent
no és gens
banal.
Molt en compte en
baixar,
que hi ha boira i
graveta;
ves els revolts a la
dreta!,
no val la pena
arriscar.
―El qui pugi a
Falgars
tindrà el dinar
pagat.
―No en tenim prou, desgraciat?
―Fins quan tu rondinaràs?
Arribem desfets.
―la Serra de
Catllaràs.
―Espavileu!
Callaràs?
―A l’Orco digues qui ets.
Altra cop la
independència.
Ara de Kosovo, el
cas.
―El Carod ―diu ell―
té nas:
s’aconsegueix amb
paciència―.
El cafè serà amb
concurs:
cada mosca sense
mort,
dos punts; al vol,
tres. I sort
no és: en sap, el
gamarús.
Per pair, al mirador.
Gosa el silenci amb
un pet
trencar, ell.
Endreçadet
tot sembla o és
visió?
De Puig Reig la
Polifònica
és, i també l’Argentina,
que amb una traça
gens rònica
serveix:
―Dame más― (hi atina).Alexandre Planas Coll de Pal, 24/7/10
RÈPLICA:
(a l'hora, gairebé un sol crit)
Vi. - (bufa) que què ens sembla? què ens ha de semblar cap de cony!!
Fe.- (amb el dit index assenyalant-se la templa) però a tu què et passa? et sembla que som ningú que ens pugui semblar res!! eh?
Ar.- (braços estesos) és que al final ens faràs emprenyar, osties! és que ja ho estem d'emprenyats!
(Tots tres personatges tenen les mans crispades i les venes del coll tibades. els ulls molt oberts, com de veure el dimoni. Serrades les barres.)
Al.- (...)
(El quart, l'increpat, el poeta, mira amb gest lent a esquerra i dreta. D'un gest abaixa el cap mirant-se la bragueta. D'una revolada es descorda, li cauen els pantalons, i es posa les dues mans agafant-se la titola i els pebrots, mostrant-se als altres, en forma de calze.
Els tres es calmen.
S'ha donat del tot)
Vi. - (bufa) que què ens sembla? què ens ha de semblar cap de cony!!
Fe.- (amb el dit index assenyalant-se la templa) però a tu què et passa? et sembla que som ningú que ens pugui semblar res!! eh?
Ar.- (braços estesos) és que al final ens faràs emprenyar, osties! és que ja ho estem d'emprenyats!
(Tots tres personatges tenen les mans crispades i les venes del coll tibades. els ulls molt oberts, com de veure el dimoni. Serrades les barres.)
Al.- (...)
(El quart, l'increpat, el poeta, mira amb gest lent a esquerra i dreta. D'un gest abaixa el cap mirant-se la bragueta. D'una revolada es descorda, li cauen els pantalons, i es posa les dues mans agafant-se la titola i els pebrots, mostrant-se als altres, en forma de calze.
Els tres es calmen.
S'ha donat del tot)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)