Sí, quan vingui un temps càlid, que no escau a
la fi
de l’any, ja a l’any vinent en tardania,
i el garbí, que duu l’olor de la pluja i
l’estiu,
a les grans branques prengui les fulles
moribundes,
i tu pel Friedrichstrasse, a la vesprada,
o tu a París, al moll batut pel vent,
agiteu davant vostre fulles seques, amb uns
pensaments que canvien, talment els núvols
grisos,
no sabríeu per què, tot d’una, la dolcesa
us omple el cor, o als ulls us vénen
llàgrimes.
Sereu dins un vent càlid, com de juny, i entre
fulles
caient. «Quan fou així?», direu i «Qui
m’acompanyava?»
No en tindreu cap record i us hi estareu,
sentint,
el vent al coll, el vent damunt les mànigues.
Olor d’herba o de fulles mortes d’algun jardí
sentireu. Amb ulls closos, direu: «Amb qui? I
on era?»
ARCHIBALD MACLEISH, “Poemes d’Archibald Macleish”, trad.: Marià Manent, Edicions
62, Barcelona, 1981
