dissabte, 16 de juny del 2018

incerta memòria

Sí, quan vingui un temps càlid, que no escau a la fi
de l’any, ja a l’any vinent en tardania,
i el garbí, que duu l’olor de la pluja i l’estiu,
a les grans branques prengui les fulles moribundes,

i tu pel Friedrichstrasse, a la vesprada,
o tu a París, al moll batut pel vent,
agiteu davant vostre fulles seques, amb uns
pensaments que canvien, talment els núvols grisos,

no sabríeu per què, tot d’una, la dolcesa
us omple el cor, o als ulls us vénen llàgrimes.
Sereu dins un vent càlid, com de juny, i entre fulles
caient. «Quan fou així?», direu i «Qui m’acompanyava?»

No en tindreu cap record i us hi estareu, sentint,
el vent al coll, el vent damunt les mànigues.
Olor d’herba o de fulles mortes d’algun jardí
sentireu. Amb ulls closos, direu: «Amb qui? I on era?»

ARCHIBALD MACLEISH, “Poemes d’Archibald Macleish”, trad.: Marià Manent, Edicions 62, Barcelona, 1981
Els poetes immadurs imiten; els poetes madurs roben; els mals poetes fan malbé allò que agafen, i els bons poetes ho converteixen en una cosa millor, o almenys en alguna cosa diferent. El bon poeta uneix allò robat en una totalitat de sentiment que és única, absolutament diferent d’alllò de què va ser extret; el mal poeta ho converteix en quelcom que no té cohesió.

T.S. ELIOT

dissabte, 2 de juny del 2018

trèmula llum, olor de vinyes


Trèmula llum, olor de vinyes, flabiol
d’un rossinyol ardent, que es lamenta i oblida.
Casta entre els arbres, com una verge adormida,
una línia de blats ondula en el pujol.

Pur ocell de la nit, que l’estel esgarrifes
amb l’ànima sonora i plena de lament:
les roses mortes fan com pàl·lides catifes
on es perd, errabunda, la llum del pensament.

Vora el plor d’un estel hi ha el perfum d’una rosa
silenciosa i tímida, sota un cel massa pur.
Et donà més aroma aquest plor de l’atzur,
oh casta melangia de l’ànima reclosa!

I, mentre sobre el pit de cada Primavera
ton plor serà immortal, pur ocell de la nit,
morirà imperceptible el meu plany, esvaït
vora un doll de perfum, oh ma rosa lleugera!

MARIÀ MANENT, “Poesia completa”, Edicions 62, Barcelona, 2013