impressions

malgrat que hi ha semblances

en el criteri,

l’avenir és el temps

precursor del domini inconscient.

per ara,

no tinc la intenció a negar-ho,

però en el camí de l’espera,

la permissivitat

oculta darrere les vinyes

que idolatro la fruita del sol

i el suc de la lluna.

JOAN JOSEP BARCELÓ I BAUÇÀ, “Svalbard”, AdiA Edicions, Calonge (Mallorca), 2018

la sèrie algorítmica dels dubtes interns

l’esclavatge es manté

en el conscient,

mesura dels plaers exaltats

per a renéixer

i fer-se més fort.

les hores intactes no es compten.

en un lloc de la casa,

dormint al llit,

t’esperen: els hostes.

JOAN JOSEP BARCELÓ I BAUÇÀ, “Carn crua”, AdiA Edicions, Calonge (Mallorca), 2018

mort

Ni por ni esperança acompanyen

un animal agonitzant;

l’home espera la seva fi

tement-ho i esperant-ho tot;

ha mort moltes vegades,

moltes vegades s’ha aixecat de nou.

Un gran home en el seu orgull,

fent cara als assassins,

llança l’escarni sobre

l’alè que es paralitza;

coneix la mort a fons

̶―l’home ha creat la mort.

W. B. YEATS, “Trenta-quatre poemes”, trad.: Marià Villangómez, Edicions dels Quaderns Crena, Barcelona, 1983

  

Ni la por ni cap temença

no vetllen l’animal que mor;

l’home espera la seua fi

esglaiant-se, esperant-ho tot;

i moltes vegades ha mort,

i moltes ha tornat a alçar-se.

Davant dels assassins

l’orgull de l’home ferm

respon a l’últim

alè amb l’escarni; la mort

la coneix per dins ―l’ha creat

l’home la mort.

W. B. YEATS, “L’espasa i la torre”, trad.: Patrícia Manresa, Albert Roig, Edicions 62, Barcelona, 2005

Puc mirar llargament el nus d’un bocí de fusta fins que arriba a fer-me por.

WILLIAM BLAKE