diumenge, 2 de setembre de 2018

mort


Ni por ni esperança acompanyen
un animal agonitzant;
l’home espera la seva fi
tement-ho i esperant-ho tot;
ha mort moltes vegades,
moltes vegades s’ha aixecat de nou.
Un gran home en el seu orgull,
fent cara als assassins,
llança l’escarni sobre
l’alè que es paralitza;
coneix la mort a fons
̶―l’home ha creat la mort.

W. B. YEATS, “Trenta-quatre poemes”, trad.: Marià Villangómez, Edicions dels Quaderns Crena, Barcelona, 1983

  
Ni la por ni cap temença
no vetllen l’animal que mor;
l’home espera la seua fi
esglaiant-se, esperant-ho tot;
i moltes vegades ha mort,
i moltes ha tornat a alçar-se.
Davant dels assassins
l’orgull de l’home ferm
respon a l’últim
alè amb l’escarni; la mort
la coneix per dins ―l’ha creat
l’home la mort.

W. B. YEATS, “L’espasa i la torre”, trad.: Patrícia Manresa, Albert Roig, Edicions 62, Barcelona, 2005

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada