divendres, 25 de setembre del 2015

l'últim nus

Jo sé que està molt amagat,
fins quan et tinc entre els meus braços,
i bec en els teus llavis,
que a poc a poc acompleixen,
i cada cop més de pressa,
amb cega força els designis
descoberts de primer en el simple
somrís, en els primers flonjos
besos que len-
tament es compliquen
en la feina d’anar traient-nos
d’un cos per ser en el de l’altre
fins arribar als esglaiosos
convulsos crits petits
de l’últim nus de l’abraçada.


JOAN VINYOLI , “Poemes”, pròleg i selecció de Joan Margarit, Edicions Proa, Barcelona, 2014.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada