Soc pres polític torturat a Espanya,

i un nen mort a la mar, a la vorera,

i soc un poble nòmada que espera

un somni nou, i camina, i s’hi afanya.

I el poble català del Matarranya,

carn escruixida en tanca fronterera,

el fum podrit que enllorda l’atmosfera,

la sionista, eterna, barrundanya.

La dona turmentada amb oi viril,

i el gai sanat per pruïja divina,

i el fred cadàver que ha mort sense asil,

l’estómac del quart món sense proteïna.

I el clam civil que avisa aquest sigil

que d’aquest ordre assassí en farem xixina.

CARLES REBASSA, “Sons bruts”, Edicions Proa, Barcelona, 2019.