el cometa-frac

Jo vivia fa molt molt temps

en un espai

completament ple de llum:

hi lluïen ben bé tots els àtoms plegats.

I allà vingué de sobte

un sol tot negre,

que enviava raigs negres

a través del reialme de la llum.

Els raigs negres eren freds

i refrescaven el meu cos ardent,

que, com es pot suposar,

no es componia de matèries grasses.

Llavors es va trencar aquella llum negra

―que tenia virtuts especials―

en el meu cos ardent, talment

que em va sortir una cua,

i aquesta cua es dividí

més o menys com aquelles peces llargues

que de sota les mans

dels acurats sastres es formen.

Jo vaig ser en aquell vell vell temps

un cometa-frac.

I a la nostra Terra

¿no es podrien encara fer visibles

cometes en forma de frac?

PAUL SHEERBART, dins de “Miralls. Versions de la lírica europea”, trad.: Sebastià Sánchez Juan, Josep Porter Editor, Barcelona, 1955.

versos daurats

Tot és sensible.

PITÀGORAS

Home, ¿et creus, només tu, dotat de pensament

en 'quest món on la vida esclata en tota cosa?

De les forces que tens ta llibertat disposa,

però dels teus consells l’univers és absent.

Considera en la bèstia un esperit faent;

cada flor és a l’espai una ànima desclosa;

un misteri d’amar dins el metall reposa:

“tot és sensible!” i tot damunt teu és potent.

Tem en la paret cega un esguard que t’espia;

àdhuc a la matèria un verb és vinculat:

no sotmetis mai res a utilitat impia!

Tot ésser té un reflex de la divinitat,

i, com un ull naixent velat per les palpebres,

una llum s’obre pas de sota les tenebres.

GÉRARD DE NERVAL, dins de “Miralls. Versions de la lírica europea”, trad.: Sebastià Sánchez Juan, Josep Porter Editor, Barcelona, 1955.

M’abeuro en la cara per mirar-me.

Des de sempre la ferida del record com una esperança inevitable.

Aigua de foc.

En tu madura el fervor de la llum i la crispació de la nit, l’instant de l’arbre i el silenci dels deserts.

Soc una herba dels teus ulls.

L’alba és plena de mans i els miralls repeteixen totes les aigües.

Una veu cerca la boca que la inventi.

LLUÍS SOLÀ, “L’herba dels ulls”, dins “De veu en veu. Obra poètica I”, Editorial Proa, Barcelona, 2001.

La poesia és en essència un acte de reflexió, un rebuig a acontentar-se amb les interjeccions de l’emoció a fi de comprendre la naturalesa d’allò que s’ha sentit.

W.H.AUDEN