Tot és sensible.
PITÀGORAS
Home, ¿et creus, només tu, dotat de pensament
en 'quest món on la vida esclata en tota cosa?
De les forces que tens ta llibertat disposa,
però dels teus consells l’univers és absent.
Considera en la bèstia un esperit faent;
cada flor és a l’espai una ànima desclosa;
un misteri d’amar dins el metall reposa:
“tot és sensible!” i tot damunt teu és potent.
Tem en la paret cega un esguard que t’espia;
àdhuc a la matèria un verb és vinculat:
no sotmetis mai res a utilitat impia!
Tot ésser té un reflex de la divinitat,
i, com un ull naixent velat per les palpebres,
una llum s’obre pas de sota les tenebres.
GÉRARD DE NERVAL, dins de “Miralls. Versions de la lírica europea”, trad.: Sebastià
Sánchez Juan, Josep Porter Editor, Barcelona, 1955.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada