Jo vivia fa molt molt temps
en un espai
completament ple de llum:
hi lluïen ben bé tots els àtoms plegats.
I allà vingué de sobte
un sol tot negre,
que enviava raigs negres
a través del reialme de la llum.
Els raigs negres eren freds
i refrescaven el meu cos ardent,
que, com es pot suposar,
no es componia de matèries grasses.
Llavors es va trencar aquella llum negra
―que tenia virtuts especials―
en el meu cos ardent, talment
que em va sortir una cua,
i aquesta cua es dividí
més o menys com aquelles peces llargues
que de sota les mans
dels acurats sastres es formen.
Jo vaig ser en aquell vell vell temps
un cometa-frac.
I a la nostra Terra
¿no es podrien encara fer visibles
cometes en forma de frac?
PAUL SHEERBART, dins de “Miralls.
Versions de la lírica europea”, trad.: Sebastià Sánchez Juan, Josep
Porter Editor, Barcelona, 1955.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada