Aquest aire d’aventura,
tan guarnit de gallarets,
em promet la singladura
d’un viatge amb esquelets.
Embarquem amb nau de vidre
amb velam de seda al vent.
Mar en calma, blanc salitre
i la Mort per timoner.
És fals el rumb i navega
mar enfora del coster.
Ja no es veuen ni les runes
de ciutats que varen ser.
I les illes són desertes:
ni sirenes ni recers,
ni golfades per entrar-hi…
Sempre en mar, en mar etern!
Aventura interminable.
Nau de Mort i nau d’Infern.
Seré el Nauxer Impossible?
Navegant del desesper?
No hi ha ports, golfades tendres.
Ni puc fondejar un moment.
Algú va cremar les cartes…
Rumb errant per sempre més.
VENTURA AMETLLER, “Antologia d’emergència”, Adia
Edicions, Calonge-Mallorca, 2016
gallaret/coloma
2 f. [BOS] Planta
de la família de les escrofulariàcies, glauca, de fulles el·líptiques en
verticils de tres, i de flors blanques i grogues amb un esperó violaci, que
creix com a mala herba dels sembrats a la regió mediterrània (Linaria
triphylla).
