Aquest aire d’aventura,

tan guarnit de gallarets,

em promet la singladura

d’un viatge amb esquelets.

 

Embarquem amb nau de vidre

amb velam de seda al vent.

Mar en calma, blanc salitre

i la Mort per timoner.

 

És fals el rumb i navega

mar enfora del coster.

Ja no es veuen ni les runes

de ciutats que varen ser.

 

I les illes són desertes:

ni sirenes ni recers,

ni golfades per entrar-hi…

Sempre en mar, en mar etern!

 

Aventura interminable.

Nau de Mort i nau d’Infern.

Seré el Nauxer Impossible?

Navegant del desesper?

 

No hi ha ports, golfades tendres.

Ni puc fondejar un moment.

Algú va cremar les cartes…

Rumb errant per sempre més.

 

VENTURA AMETLLER, “Antologia d’emergència”, Adia Edicions, Calonge-Mallorca, 2016

 

gallaret/coloma 
2 f. [BOS] Planta de la família de les escrofulariàcies, glauca, de fulles el·líptiques en verticils de tres, i de flors blanques i grogues amb un esperó violaci, que creix com a mala herba dels sembrats a la regió mediterrània (Linaria triphylla).