De vegades els himnes
són per aquells que estan
sota la terra.
Aquí, nosaltres
vivim encara en el sinistre
destí dels homes.
I
mirem com juguen
a escacs.
Avancen
els peons
per molts que en caiguin. Salten
com el cavall i, ràpids,
obliqüen com l’alfil.
Sacrifiquen la dama i, ja quasi
perduts, enroquen.
Que el rei aguanta fort
―però
segur
que amb tots els atributs, ceptre i corona,
acabarà caient.
“Vent d’aram”, Joan Vinyoli, Els llibres de l’Ossa Menor,
Barcelona, 1976.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada