dilluns, 17 de febrer de 2014

Ja mai més no podré dormir









Avui el cel

és ja només

ofec, buidor,

ploguda nit

al mar, al camp,

dolenta mà.

Com que no puc

mai més dormir,

faig del meu llit

por de presó.

A poc a poc,

com una flor

sense perfum,

sense color,

creix, de l’arrel

del pensament,

l’última mort.

Dalt, al teulat,

urpes de gat

esqueixen llargs

drapots del glaç

del sentiment.

N’estic content

i veig el fum

de l’extingit

ram del neguit

de llibertat.

Indiferent

al temps, el vent

de zenc, mesell,

em bat, penell,

rovell enllà

del brut llindar

d’un moll dolor.

Negat al plor,

al plany, al crit,

estès al llit,

malalt, romput,

venut, vençut,

perdut, obsés

de mi, diré

―asprosa fam

d’un àvid clam―

que no podré

mai més dormir.


SALVADOR ESPRIU


https://soundcloud.com/alexandre-planas-ballet/sets/jo-mai-m-s-no-podr-dormir-de

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada