En la llargària
de l’aquí com la branca
on agafar-se.
Hi ha llavor pròpia
sota els tous arenosos
de fulles seques.
L’impuls d’esqueixos
de plantes amarades
de cor, vent, flaire.
El temps que s’obre
en el temps quan s’hi avenen
desconeixences.
I l’aigua grisa
on la buidesa cerca
el tast de ser-hi.
Tot continua
amb l’ànsia i l’enigma
del riu que oblida.
Lent diluir-se
a l’ordit de l’incògnit
en les substàncies.
I l’ombra, clara,
entre l’abast de fer-se
on hi ha l’absència.
Deixar que els passos
entrin dins l’invisible
dir del silenci.
ALBERT TARRÉS, “En la
fulla i la nit”, Editorial Viena, Barcelona, 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada