dissabte, 22 de febrer de 2014

uns quants haikus d'Albert Tarrés


En la llargària

de l’aquí com la branca

on agafar-se.


Hi ha llavor pròpia

sota els tous arenosos

de fulles seques.


L’impuls d’esqueixos

de plantes amarades

de cor, vent, flaire.


El temps que s’obre

en el temps quan s’hi avenen

desconeixences.


I l’aigua grisa

on la buidesa cerca

el tast de ser-hi.


Tot continua

amb l’ànsia i l’enigma

del riu que oblida.


Lent diluir-se

a l’ordit de l’incògnit

en les substàncies.


I l’ombra, clara,

entre l’abast de fer-se

on hi ha l’absència.


Deixar que els passos

entrin dins l’invisible

dir del silenci.


ALBERT TARRÉS, “En la fulla i la nit”, Editorial Viena, Barcelona, 2013

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada