dilluns, 27 d’agost del 2018

les cares noves

Si tu, que has envellit, et mories primer,
ni la catalpa ni el til·ler fragant
oirien els meus peus vius, ni jo trepitjaria
on forjàrem allò que el Temps romprà amb les dents.
Representin les cares noves els enganys que desitgin
a les velles cambres; la nit pot pesar més que el dia,
encara les nostres ombres divaguen pel jardí arenat,
semblen els qui són vius més indefinits que no elles.

W. B. YEATS, “Trenta-quatre poemes”, trad.: Marià Villangómez, Edicions dels Quaderns Crena, Barcelona, 1983



catalpa 
f. [AGA] [BOS] Arbre caducifoli de la família de les bignoniàcies, de grans fulles cordiformes, acuminades i verticil·lades, d’olor fètida, flors en grans panícules, blanques amb taques grogues, i fruit en càpsula molt llarga i prima, originari d’Amèrica del Nord i plantat com a ornamental (Catalpa bignonioides)

dimecres, 8 d’agost del 2018

mozart

                Enduts d’un ritme fàcil i profund
també els nostres compassos voldrien, un a un,
                               volar i somriure.
També la nostra llei és una gràcia ardent,
                ala d’un ordre en moviment,
                               ràpida, lliure…
Potser la nostra vida sigui un mal instrument,
                               però és música, viure!


MÀRIUS TORRES, “Poesies de Màrius Torres”, Pagès editors, Lleida, 2010

dimarts, 7 d’agost del 2018

Direm que el que es recomana són invisibilitats intermèdies… Què és el que ha de quedar amagat, sense posició visible? El més important. Quina ha de ser la part visible? La que porti al lector a fer més coses.

GONÇALO M. TABARES