principi d'incertesa

 Observes l’objecte en la foscor

i per voler-lo tot hi aboques llum.

Escalf que sacseja

partícules tranquil·les,

sense algoritmes

que en prediguin la trajectòria:

ja no saps dir-me

quina és la urgència dels àtoms

ni l’espai concret que ocupen.

 

La realitat objectiva

acaba d’evaporar-se

 

He desterrat el miracle

i allò que creia inequívoc:

com més precisió anhelo

més fonda és la incertesa.

Com més llum,

més difícil saber on sóc.

 

MÍRIAM CANO, “Ancoratge”, Edicions Terrícola, Granollers, 2016

 

 En l’amalgama de memòria i desig

―que va d’amor a mort―,

et vius sense distinció, extraviat per entre teu.

La rutina del temps et torna irrellevant.

Res té prou claredat per veure’t en el relleu viu

de tu en la teva pròpia confusió,

fins que, qui sap si massa tard, t’il·lumina sencer

―inclosos els motius més enterrats en tu―

la claror del dolor.

 

CARLES CAMPS MUNDÓ, “Cap nom del món”, Edicions del Buc, Barcelona, 2015

 …en la vida psíquica no hi ha res que, un cop format, pugui ja desaparèixer. 

SIGMUND FREUD