Observes l’objecte en la foscor
i per voler-lo tot hi aboques llum.
Escalf que sacseja
partícules tranquil·les,
sense algoritmes
que en prediguin la trajectòria:
ja no saps dir-me
quina és la urgència dels àtoms
ni l’espai concret que ocupen.
La realitat
objectiva
acaba
d’evaporar-se
He desterrat el miracle
i allò que creia inequívoc:
com més precisió anhelo
més fonda és la incertesa.
Com més llum,
més difícil saber on sóc.
MÍRIAM CANO, “Ancoratge”, Edicions Terrícola, Granollers, 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada