En l’amalgama de memòria i desig
―que va d’amor a mort―,
et vius sense distinció, extraviat per entre teu.
La rutina del temps et torna irrellevant.
Res té prou claredat per veure’t en el relleu viu
de tu en la teva pròpia confusió,
fins que, qui sap si massa tard, t’il·lumina sencer
―inclosos els motius més enterrats en tu―
la claror del dolor.
CARLES CAMPS MUNDÓ, “Cap nom del món”, Edicions del
Buc, Barcelona, 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada