La fulla cau de molt amunt
i plana amb assuaujada lentitud
quan el vent va a buscar-la,
li diu anem, és l’hora,
l’empeny fora el sobreàtic humit.
Em pregunto si també deu contemplar
la vida condensada en pocs segons:
una pel·lícula ràpida
atapeïda d’ocells i larves,
la primera empenta de la clorofil·la
i el salm monòton de les vespes
que tornen a casa
carregades d’electricitat.
Potser
el gest fariseu de l’ortiga
i el baf melós de les baies ruixades
pel xàfec de cap al tard.
Qui sap si la fulla
deu evocar tot això
abans d’arribar al pol sud
de les hores
i ingressar en la boca
tediosament oberta
de les criatures del subsòl.
GEMMA GORGA, “Mur”, Meteoria, Barcelona, 2015
