llunari

Aquesta nit hi haurà terra plena.

És el dia escollit i la joia negra avança.

Els rails pugen per les parets.

Els torrents s’eixamplen i humitegen l’herba.

Així, sense obstacles,

només núvols i pedres i grapats d’aire

per omplir totes les coves

d’on havien de néixer crits

i ara la veu s’hi encalla.

Si em diguessis que mai he parlat també m’ho creuria.

ANNA GUAL, “L´ésser solar”, Editorial Lleonard Muntaner, Inca, 2013

Què és allò que em fa més por…?

Un tractat d’ontologia

o bé el tedi, sufocant,

com un lladre, dins la llosca,

freda, bruta obscuritat…

Tret d’això, cap més paüra…

No pas el traspassament,

no pas l’agonia prèvia…

D’agonies, n’he passat

més de mils amb gran dretura…

¿L’estultícia, la bojor?

Són uns fets d’escassa gruixa,

malgrat que, massa sovint,

hagi de falsar la cara…

MIQUEL BAUÇÀ, “En el Feu de l’Ermitatge”, Editorial Empúries, Barcelona, 2014

llosc -a 1 1 adj. [LC] [MD] Molt curt de vista, que no hi veu bé. 

Res no fuig, no fuig el temps.

L’orbetat de la natura

n’és garant obstrucció…

Fruit de ruca cobejança

és pensar tot altrament…

Dejunem o ens atipem,

caminem o fem demor

per no anar al sot com les bèsties…

Això porta aparellat

un suplici supletori:

amagar l’atuïment,

la vergonya, l’agonia,

de no atènyer el confort,

la perfecta niciesa…

MIQUEL BAUÇÀ, “En el Feu de l’Ermitatge”, Editorial Empúries, Barcelona, 2014

Versos de set síl·labes, amb accent a la tercera, cinquena i setena. Els imparells són masculins i els parells femenins. Hi ha catorze versos, com en els sonets.

La màscara es duu sota la pell.

GEORGE STEINER