Res no fuig, no fuig el temps.
L’orbetat de la natura
n’és garant obstrucció…
Fruit de ruca cobejança
és pensar tot altrament…
Dejunem o ens atipem,
caminem o fem demor
per no anar al sot com les bèsties…
Això porta aparellat
un suplici supletori:
amagar l’atuïment,
la vergonya, l’agonia,
de no atènyer el confort,
la perfecta niciesa…
MIQUEL BAUÇÀ, “En
el Feu de l’Ermitatge”, Editorial Empúries, Barcelona, 2014
Versos de set síl·labes, amb accent a la tercera, cinquena i
setena. Els imparells són masculins i els parells femenins. Hi ha catorze
versos, com en els sonets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada