cançó del risc

Si visc no visc.
L'amor del risc,
com m'abellia!
No l'he cercat;
me l'han donat
quan no el volia.
Si visc no visc,
que temo el risc
i sa mentida.
El cel és d'or
i, ardent, el cor
no vol cap brida.
Però hi ha el risc:
si visc no visc.

Per una treva
per un oblit,
dono el neguit
amb clau i lleba.
No fos el risc...
Si visc no visc.
Vés onsevulla,
passa la mar
-per quin atzar?-
la mar que rulla
paranys i risc.
Si visc no visc.

Ni mar ni treva
ni l'or del cel.
La meva arrel,
si es torç, no es lleva.
Perquè, en el risc,
si visc, no visc.
Donaré ombra,
donaré flors,
fora del clos.
Feina sens nombre
dirà que visc.
Quan el gran risc
vindrà a topar-me,
amb cor segur,
sense ningú,
sabré lliurar-me
al risc, al risc!

CLEMENTINA ARDERIU, "Contraclaror, antologia poètica", Horsori Editorial, Barcelona, 2008.


Poema de versos de quatre síl·labes rimats en sèries de quatre versos ABBA, femenins els A i masculins els B. Entre aquestes sèries s'hi intercalen dos versos que rimen amb risc.

Entro aquest poema perquè me l'ha recordat el joc del marro o riscat. L' essència del joc és el risc. És jugant amb el risc, que pots guanyar: el risc que enganya, el risc que fa viure. També la vida és part del joc. Arrisca't  o Arriscat, tal vegada d'aquí ve el nom.