dijous, 23 de gener de 2014

uns quants haikus de Miquel de Palol



Passa l’ocell:

la fressa de les ales

és al passat.



Glaç de navalles:

cruel indiferència

de les muntanyes.



Salten del full,

enfrontats, un desig

i una mania.



Fins jo m’ho crec:

la fingida virtut,

que bé que em surt!



Lleu fregadissa

és el pas de la lluna

entre les branques.



Diu el rellotge:

totes fereixen,

l’última mata.



S’obre la porta:

avui jo, demà tu.

Es clou un somni.



Després de veure

la mort de tan a prop

li he dit: ―M’estimes?


MIQUEL DE PALOL, “Encara mor aquella primavera”, Llibres del Mall, Barcelona, 1981

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada