diumenge, 19 de gener de 2014

No el puc nodrir!...



Cansat, sens esma, els ull cremosos

i en el cervell sentint-s’hi un mall

que li repica nit i dia:

«No hi ha treball!... No tens treball!...»,

se’n torna a casa el pobre obrer...

L’escala és fosca, vella, humida,

i al pis hi plou com al carrer.


En un racó, tota arraulida,

plora que plora la muller.

I el seu gran plor desesperat

s’abisma en la tremenda obscuritat.


A les palpentes el pobre espòs

quina beguda així que arriba!


A les palpentes s’abracen els dos

plorant a llàgrima viva!

―...Què tens?

 ―Què no tinc, pots dir!...―

fa ella, de tristesa ennuegant-se.

―El fill se’ns mor!.... No el puc nodrir!...

El fill té fam i els pits van assecant-se!...

Val més no néixer per viure així...―


Dormia amorrat en el pit de la mare:

el pobrissó es desperta amb un plor punyent.

En les horribles tenebres, el pare

se mossega els punys rabiosament.


RAFEL NOGUERAS OLLER, “Les tenebroses”, La Breu Edicions, Barcelona, 2010. 1a edició a Publicacions Joventut, Barcelona, 1905.

2 comentaris:

  1. Parece una imagen de otra época, al menos en nuestro entorno, pero desgraciadamente lleva camino de convertirse en algo cotidiano a causa de la falta de escrúpulos de unos cuantos. Muy bueno los del podcasts y el resto de enlaces. Mucho material de calidad.

    ResponElimina
  2. Disculpa el equívoco: es de otra época ya que la primera edición es del 1905 en Publicació Joventut, Barcelona. No se había reeditado hasta el 2010. Lo he colgado, sin embargo, por el motivo que tu apuntas. Voy a señalarlo en la entrada. Es una alegria grandísima que te resulte interesante el blog!

    ResponElimina