dimarts, 14 de gener del 2014

Tennis



 Creuament de mirades,
gosadia del mot;
tibada llargament,
la ballesta es projecta:
ace.

Maduren els pomers,
s’eixamplen les dreceres;
les hores s’entrelliguen
en un combat de pells:
smasch.

Projectes oposats,
vetllades taciturnes;
la rutina fa presa
als fonaments del somni:
break.

Un gest que no s’adiu,
un malentès eteri...,
la tempesta esmicola
els últims gallarets.
match ball.

Repòs involuntari
i un temps d’entrenament,
fins que dicti l’atzar
la propera contesa.


“El tomb de les batalles”, Miquel Lluís Muntaner, Papers de Versàlia, Sabadell, 2009

1 comentari:

  1. Versos de sis síl·labes. Dos masculins i dos femenins en totes les estrofes llevat de la tercera, que en té tres de femenins i un de masculí. No em sembla un gran poema però fa gràcia la simbologia que relaciona els estats descrits en cada estrofa amb els moviments tècnics del tennis.

    ResponElimina