dissabte, 11 de gener de 2014

Penediment



Conta’l, aquest penediment, certament honest,

però perillosament parcial, perquè sigui temperat.

No et facis retrets ni et turmentis tant del passat.

No et donis tanta importància a tu mateix.

Més petit fou el mal que feres

que no et penses; molt més petit.

La virtut que ara t’ha portat al penediment

ja era amb tu aleshores, latent.

Vet aquí que un fet que de cop

revé a la teva memòria explica

la causa d’una acció teva que et semblava

no lloable, però ara es justifica.

No confiïs absolutament en la teva memòria;

moltes coses has oblidat ―diferents petites coses―

que et justificaven a bastament.


I no pensis que coneixies tan bé

el qui era injust. Devia tenir mèrits, que ignoraves,

i per ventura ni tan sols eren rapinyades aquelles

que et penses (per ignorància de la seva vida)

que eren terribles ferides produïdes per tu.


No confiïs en la teva fràgil memòria.

Tempera el penediment que sempre és

parcial contra tu fins a l’embolic.


C. CAVAFIS, “Poemes ocults, renegats i incomplets”, Trad.: Antoni Avellà Mestre i Bartomeu Garcés i Ferrà, E. Lleonard Muntaner, Palma de Mallorca, 1998

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada