Conta’l, aquest penediment,
certament honest,
però perillosament parcial,
perquè sigui temperat.
No et facis retrets ni et
turmentis tant del passat.
No et donis tanta importància
a tu mateix.
Més petit fou el mal que feres
que no et penses; molt més
petit.
La virtut que ara t’ha portat
al penediment
ja era amb tu aleshores,
latent.
Vet aquí que un fet que de cop
revé a la teva memòria explica
la causa d’una acció teva que
et semblava
no lloable, però ara es
justifica.
No confiïs absolutament en la
teva memòria;
moltes coses has oblidat
―diferents petites coses―
que et justificaven a
bastament.
I no pensis que coneixies tan
bé
el qui era injust. Devia tenir
mèrits, que ignoraves,
i per ventura ni tan sols eren
rapinyades aquelles
que et penses (per ignorància
de la seva vida)
que eren terribles ferides
produïdes per tu.
No confiïs en la teva fràgil
memòria.
Tempera el penediment que
sempre és
parcial contra tu fins a
l’embolic.
C. CAVAFIS, “Poemes
ocults, renegats i incomplets”, Trad.: Antoni Avellà Mestre i Bartomeu Garcés i Ferrà, E. Lleonard Muntaner, Palma de Mallorca,
1998
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada