dijous, 28 d’abril del 2016

viatge

Vaig devorar distàncies dia i nit.
Franc de recances, travessava
fronteres, veia pobles i ciutats,
i la finor porosa de l’asfalt,
com el xampany glaçat pres en dejú,
sentia ressonar-me a les orelles;
o bé, salpant d’innumerables ports,
m’omplia del silenci xop i dens
de les proes fenent aigües obscures.

Tornar a veure’t, senyora
de la perfecta felicitat,
creadora de llunys,
reveladora de silencis,
tu que a la mà duies el llamp,
com una serp l’estàtua cretenca,
i me’l llançaves somrient.
                                        Un massa ardent xarop
d’herbes de juny em vas posar a la copa
del comiat, que em vaig quedar morint
de set de tornar a veure’t.
La nit esdevingué la meva casa,
el vol llunyà, fredíssim, dels estels,
l’únic meu pròxim i familiar;
un bròfec vent sense remissió
va fer-me de company tot el viatge.
Vaig trobar-te a la fi,
silenciosa, somrient presència,
commosa i anhelant.
                                De lluny, en veure’t,
vaig dir-me tremolant:
                                  Oh meravella!


JOAN VINYOLI , “Poemes”, pròleg i selecció de Joan Margarit, Edicions Proa, Barcelona, 2014.

dimecres, 20 d’abril del 2016

sisó

Sisó, t’envoles
sense cel: si saps ales,
també desficis.

Alexandre Planas

dimarts, 19 d’abril del 2016

Vaig provar d'ésser poeta. I com que sóc un escriptor hàbil i com que era quaranta vegades més sensitiu que ningú, vaig reeixir una mica.

RUPERT BROOKE

dissabte, 2 d’abril del 2016

Escriure és més segur que travessar un pas de zebra. L'important no s'escriu. L'important és atzar...

Eduard Sanahuja

estratègia

Estimo amb la intensitat
de la flor que esclata.
Tinc una ànsia que em dilata,
prem i em fa meitat.

L’anhel brolla pel broc gros;
jo no tinc sistema:
lliure d’estratagema,
venc l’amor a l’engròs.

Sobre el que es deu i que sacseja,
sóc i conec:
això em permet, de l’ofec,
llevar-me’n. M’aireja

l’ordre: apareix
i em fa indemne, competent.
Quan la passió fereix

enarboro el pensament.

Alexandre Planas