Estimo amb la intensitat
de la flor que esclata.
Tinc una ànsia que em dilata,
prem i em fa meitat.
L’anhel brolla pel broc gros;
jo no tinc sistema:
lliure d’estratagema,
venc l’amor a l’engròs.
Sobre el que es deu i que sacseja,
sóc i conec:
això em permet, de l’ofec,
llevar-me’n. M’aireja
l’ordre: apareix
i em fa indemne, competent.
Quan la passió fereix
enarboro el pensament.
Alexandre Planas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada