Sé que si em tallo
els dits tornaran a créixer.
Aquesta habitació
té les finestres tapiades
i el forat
del pany de la porta
ple de ciment.
La foscor s’estén i no em fa por.
ANNA GUAL, “Implossions”,
LabreuEdicions, Barcelona, 2015
parlaré sobre les coses
que la gent no vol parlar
del coll de la medusa
la barba del cranc
la brillantor de la vulva
poetesses del mal
l’ull de Guillem Sagunt
una cançó de Guillem d’Efak
l’erosió del nas que put
el desig de ser tot cant
la mala llet del poema
bava per a mil esputs
incrementar voler una pena
llençar espases per escuts
el premi de la primavera
entendre la meva lluna
del cos neix la primera
quan no veu la duna
més premis per les dones
volgudes en sorra d’espurna
les portes obertes de les roses
cíntols de cintura aguda
les feres ―el gos― la tempesta
dones que m’inflen els ulls
la tenebra ―el rom― la festa
naixement de l’imperi esculls
la gran carnalitat i meravella
em tallen els dits
però ells tornen a
créixer
a la merda vos dic
a la merda les costelles!
JAUME C. PONS ALORDA, “Lord
Son(.g)s”, Edicions UIB, Palma, 2011
Aquests poemes foren recitats pels seus autors al Cafè de Sant Pau d'Ordal el passat 23 de gener de 2016. Van fer notar la referència als dits tallats, que coincidia per atzar en tots dos poemes.
Aquests poemes foren recitats pels seus autors al Cafè de Sant Pau d'Ordal el passat 23 de gener de 2016. Van fer notar la referència als dits tallats, que coincidia per atzar en tots dos poemes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada