No tens sabates.
On són
les mans descalces de la veu?
Plastificades
acaronen l’ull del sord
com sense ganes,
sense arrel.
MARC ROMERA, “Neu negra”, LaBreu Edicions, Barcelona, 2016
¿Quin sentit té dir, com diu algun poeta, “amb sang voldria fer una cançó de marbre”? GABRIEL FERRATER
No tens sabates.
On són
les mans descalces de la veu?
Plastificades
acaronen l’ull del sord
com sense ganes,
sense arrel.
MARC ROMERA, “Neu negra”, LaBreu Edicions, Barcelona, 2016
Tous i falgueres, platges i quilles.
L’home i la dona
són illes.
Sons de bursada, cremen cerilles,
tanquen la veda i vols tirar milles.
L’home i la dona
som illes.
Fada immolada, àspid que brilles.
Ostres i dagues, pals i conquilles.
Nàufraga pena, riuen les filles.
L’home i la dona
som illes.
Cors i més cors.
Mars i més mars.
Toquen a morts,
neixen cruïlles.
VÍCTOR OBIOLS, “Dret al miracle”, Edicions Proa,
Barcelona, 2016
La poesia és l'art de fer estrany i atractiu un objecte encara que n'estiguem habituats.
GIANNI RODARI