Tous i falgueres, platges i quilles.
L’home i la dona
són illes.
Sons de bursada, cremen cerilles,
tanquen la veda i vols tirar milles.
L’home i la dona
som illes.
Fada immolada, àspid que brilles.
Ostres i dagues, pals i conquilles.
Nàufraga pena, riuen les filles.
L’home i la dona
som illes.
Cors i més cors.
Mars i més mars.
Toquen a morts,
neixen cruïlles.
VÍCTOR OBIOLS, “Dret al miracle”, Edicions Proa,
Barcelona, 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada