tres haikus de Sarsanedas

Fulla sense arbre

des de sempre acollida

al si de l’ombra.

Dins cada sitja

envelleix la llum blanca;

cal que maduri.

Petons d’un vespre

al racó de l’escala:

són teus per sempre.

JORDI SARSANEDAS, “Color de pluja”, Pont del Petroli Poesia, Badalona, 2014.

meitat de la vida

MEITAT DE LA VIDA

Amb grogues peres penja

i plena d’englantines

la terra en el llac,

oh cignes graciosos,

i èbria de besos

capbusseu la testa

dins l’àigua santament sòbria.

Ai de mi, ¿d’on trauré,

quan sigui hivern, les flors, i d’on

l’esclat del sol

i l’ombra de la terra?

Els murs s’estan

callats i freds, en el vent

cruixen les banderes.

CARLES RIBA, “Versions de Hölderlin”, Edicions 62, Barcelona, 1971.


VARIACIÓ DE HÖLDERLIN

No cruixen en el vent els heràldics penells

ni amb peres grogues penja

la terra en el mirall

que en verd copia el sol.

Prescindeixo dels cignes.

Oh, quan vindrà l’hivern, trauré les flors i l’ombra

de l’adormida terra

de dins els meus ulls fèrtils

i ensenyaré al garbí

la cançó de bressol

per al dolor de l’home!

Pregunto al mur: ¿però qui viu el temps:

l’aigua que fuig o bé

la ferida que resta?

L’autumne ha començat

fiblant l’acàcia!

AGUSTÍ BARTRA, “Els himnes”, Edicions Proa, Barcelona, 1974.

Un dels motius que ens fan escriure poesies és el desig de veure fins on podem aixecar l’energia emotiva del nostre llenguatge, i això ens du a escollir temes insidiosos, molt aptes a subornar-nos i a obtenir de nosaltres un excés de participació. Però no hi hem de consentir, i l’obligació primera del poeta davant d’un tema, és de posar-lo al seu lloc, sense contemplacions.

GABRIEL FERRATER

primer d'any

He sortit a voltar pels carrers

de la matinada, he mirat els horts

de la nit freda

que finalment ha deixat entrellucar el nou dia.

He pensat que faríem

alguna cosa junts:

                             inventarem un núvol

de foc? Desviarem un riu?

Abaixarem muntanyes? Aturarem el mar?

Les mudes flors d’un altre

jardí, potser,

se’m tornaran paraules.

                                      Aquest és el primer

dia de l’any:

                    et donaré dos llibres

que t’he comprat.

                            En un cafè

t’hi posaré minuciosament

endreces.

Beurem després alguna copa junts.

JOAN VINYOLI, “Ara que és tard”, Edicions 62, Barcelona, 2013.