Amb grogues peres penja
i plena d’englantines
la terra en el llac,
oh cignes graciosos,
i èbria de besos
capbusseu la testa
dins l’àigua santament sòbria.
Ai de mi, ¿d’on trauré,
quan sigui hivern, les flors, i d’on
l’esclat del sol
i l’ombra de la terra?
Els murs s’estan
callats i freds, en el vent
cruixen les banderes.
CARLES RIBA, “Versions de Hölderlin”, Edicions 62,
Barcelona, 1971.
VARIACIÓ DE HÖLDERLIN
No cruixen en el vent els heràldics penells
VARIACIÓ DE HÖLDERLIN
No cruixen en el vent els heràldics penells
ni amb peres grogues penja
la terra en el mirall
que en verd copia el sol.
Prescindeixo dels cignes.
Oh, quan vindrà l’hivern, trauré les flors i l’ombra
de l’adormida terra
de dins els meus ulls fèrtils
i ensenyaré al garbí
la cançó de bressol
per al dolor de l’home!
Pregunto al mur: ¿però qui viu el temps:
l’aigua que fuig o bé
la ferida que resta?
L’autumne ha començat
fiblant l’acàcia!
AGUSTÍ BARTRA, “Els himnes”, Edicions Proa, Barcelona, 1974.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada