dimecres, 1 de gener del 2020

primer d'any


He sortit a voltar pels carrers
de la matinada, he mirat els horts
de la nit freda
que finalment ha deixat entrellucar el nou dia.
He pensat que faríem
alguna cosa junts:
                             inventarem un núvol
de foc? Desviarem un riu?
Abaixarem muntanyes? Aturarem el mar?
Les mudes flors d’un altre
jardí, potser,
se’m tornaran paraules.
                                      Aquest és el primer
dia de l’any:
                    et donaré dos llibres
que t’he comprat.
                            En un cafè
t’hi posaré minuciosament
endreces.

Beurem després alguna copa junts.

JOAN VINYOLI, “Ara que és tard”, Edicions 62, Barcelona, 2013.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada