He sortit a voltar pels carrers
de la matinada, he mirat els horts
de la nit freda
que finalment ha deixat entrellucar el nou dia.
He pensat que faríem
alguna cosa junts:
inventarem
un núvol
de foc? Desviarem un riu?
Abaixarem muntanyes? Aturarem el mar?
Les mudes flors d’un altre
jardí, potser,
se’m tornaran paraules.
Aquest
és el primer
dia de l’any:
et
donaré dos llibres
que t’he comprat.
En
un cafè
t’hi posaré minuciosament
endreces.
Beurem després alguna copa junts.
JOAN VINYOLI, “Ara
que és tard”, Edicions 62, Barcelona, 2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada