Els dijous paella,
petita festa
pagana i vulgar com
els anys que passen.
Carrers buits i un sol
ardent. Foc que crema
els dies i la memòria,
tan dèbil
que gairebé es perd
entre bambolines.
Sempre ha estat així.
L’home en solitud
no pot fugir per molt
que ho disfressi
amb fulls de
calendari. Els espasmes
del record són com
dalles perdurables.
Tots som víctimes del
nostre passat
i el present que ens
acull és ben volàtil.
Demà és un secret
guardat als oracles.
Les notícies parlen de
dos nous morts
i ben poc que s’ho
pensaven. Per ells
alço el meu got i
demano el compte.
Aquesta és l’illa del
nàufrag vestal.
RAFAEL VALLBONA, “Al Raval”, Viena Poesia, Barcelona, 2000
El bar Castilla és a la plaça Castilla, al barri de Raval de Barcelona. Fa cantonada entre Tallers i Gravina, prop de la plaça Universitat. Té una barra central el punt fort de la qual són les tapes tradicionals: braves, bombes, croquetes, calamars… almenys el darrer cop que hi vaig anar, fa un parell d’anys i, per tant, si és que encara no ha sucumbit a la terrible llei que permet anul•lar els lloguers amb contractes indefinits (com ha passat a la llibreria Canuda, a la botiga de joguines Monforte, etcètera) i multiplicar-los per la xifra que els roti als propietaris.
ResponEliminaTotalmente de acuerdo con estas reflexiones. A través del blog estoy conociendo autores con los que seguramente no hubiera tenido contacto de otro modo, y además con textos seleccionados y comentados. Seguimos en contacto. Un saludo.
ResponEliminaMe satisface compartirlo. Es una personalización creativa de las preferencias. Y surgen sorpresas. Los listados, los comentarios, lo que dicen los autores... acaban perfilando aquello que con el dia a dia no nos paramos o no sabemos definir. Se acabó tu semana mágica pero sigue tu mundo. Que alegria este primer comentario!
Elimina