divendres, 24 de gener del 2014

cançó del risc


Si visc no visc.
L'amor del risc,
com m'abellia!
No l'he cercat;
me l'han donat
quan no el volia.
Si visc no visc,
que temo el risc
i sa mentida.
El cel és d'or
i, ardent, el cor
no vol cap brida.
Però hi ha el risc:
si visc no visc.

Per una treva
per un oblit,
dono el neguit
amb clau i lleba.
No fos el risc...
Si visc no visc.
Vés onsevulla,
passa la mar
-per quin atzar?-
la mar que rulla
paranys i risc.
Si visc no visc.

Ni mar ni treva
ni l'or del cel.
La meva arrel,
si es torç, no es lleva.
Perquè, en el risc,
si visc, no visc.
Donaré ombra,
donaré flors,
fora del clos.
Feina sens nombre
dirà que visc.
Quan el gran risc
vindrà a topar-me,
amb cor segur,
sense ningú,
sabré lliurar-me
al risc, al risc!

CLEMENTINA ARDERIU, "Contraclaror, antologia poètica", Horsori Editorial, Barcelona, 2008.


Poema de versos de quatre síl·labes rimats en sèries de quatre versos ABBA, femenins els A i masculins els B. Entre aquestes sèries s'hi intercalen dos versos que rimen amb risc.

Entro aquest poema perquè me l'ha recordat el joc del marro o riscat. L' essència del joc és el risc. És jugant amb el risc, que pots guanyar: el risc que enganya, el risc que fa viure. També la vida és part del joc. Arrisca't  o Arriscat, tal vegada d'aquí ve el nom.

60 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. hola m'agradaria saber que són unes díades intercalades

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí: volia dir que entre les sèries de quatre versos rimats en ABBA hi ha dos versos que rimen amb risc. Rectifico ara mateix l'expressió "díada" (que en castellà es refereix a "pareja de dos seres o cosas..." (RAE), per "dos versos". Moltes gràcies.

      Elimina
  3. Hola,
    Podríes fer un anàlisi d'questa obra?
    Gracies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si visc no visc és un oxímoron. I la Clementina sembla donar-li dos sentits contraposats: l’un és, que el viure quotidià, la inèrcia del viure, impedeix la vida autèntica, intensa; i l’altre, al contrari, que la vida intensa fa patir i el neguit no deixa viure. Efectivament, per una banda, li abelleix el risc i, per l’altra, el tem (el cor no vol cap brida. Però hi ha el risc).
      A la segona estrofa sembla que cedeix (una treva...), que vol el neguit fermat, i es queixa dels perills (del risc).
      I a la tercera estrofa, hi torna: no vol treva perquè si no, la seva arrel es torç, és a dir, és vivint de manera intensa, que (ella) arrela bé. Però es torna a queixar (si visc, no visc), entenc que en contradicció (necessita “no viure” o “desviure’s”, per viure).
      El final és més clar: el gran risc és la mort. La feina feta és el que he viscut. I, de la mateixa forma que el viure és ser lliure (no estar subjectat per cap brida), el moment de la mort també requereix llibertat: sabré lliurar-me al risc.

      Elimina
  4. Hola!
    Que podríes dir si el poema en té de figures retòriques? I el seu tema principal?
    També tinc un dubte, els quatre versos son tots ABBA?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola,

      Sí, tots són ABBA menys els dos versos que s'hi intercalen, que rimen amb risc.

      Figures retòriques:

      oxímoron: "si visc no visc",
      personificació: "temo el risc i sa mentida", "el cor no vol cap brida",
      epítet: "ardent, el cor",
      anàfora: "si visc no visc",
      metàfora: "dono el neguit amb clau i lleba", "la meva arrel, si es torç, no es lleva", "donaré ombra, donaré flors, fora del clos", "la mar que rulla paranys i risc",
      el·lipsi: "feina sens nombre".

      El tema principal és el fet de viure amb intensitat, la paradoxa que comporta: si no arrisques, no vius (no vius intensament), si arrisques massa pot ser que "moris" (o que visquis amb "neguit").

      Això està comentat a la resposta del 26 de març

      Elimina
    2. Quan feu l'esquema mètric abba, perquè són versos d'art menor.

      Elimina
    3. Perquè es tracten de versos de menys de 8 síl·labes cadascun

      Elimina
  5. Hola!
    Les parts d'aquest poema quines serien?

    Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola!
      A mi també m'agradaria saber quines són les parts d'aquest poema.

      Gràcies.

      Elimina
    2. En el comentari del 26 de març ja analitzo les parts:
      una primera part (la primera estrofa) d'estimar el risc, d'"atrevir-se"; una segona part (segona estrofa) en què vol el neguit fermat i passa la mar (la vida); una tercera part (principi de la tercera estrofa) en què torna a valorar el risc, i la part final, en què s'entrega al gran risc (la mort).

      Elimina
    3. A que et refereixes amb: vol el neguit fermat.

      No aconsegueixo entendre el sentit d'aquella paraula.

      Elimina
    4. "el neguit fermat" vol dir "el neguit tancat", és a dir (segons entenc jo), tenir-lo arraconat perquè no interfereixi en la seva llibertat (la de la poeta) de deixar-se anar per fer el que li vingui de gust.

      Elimina
  6. Podries dir la teva opinió personal?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, no entenc molt bé el significat de aquest poema, es a dir, hi han parts que no les entenc. Llavors necesito fer una opinió personal i no se com fer-la.

      Elimina
    2. Has de pensar primer quin és el sentit de la vida (què significa la vida) per a tu mateix. Després de respondre't i intentar escriure-ho, torna a llegir el poema. Intenta pensar quin és el sentit de la vida per l'autora a partir del que diu en el poema. Segur que llavors entens el poema. Torna a llegir també els comentaris que he fet. Has d'opinar sobre si aconsegueix expressar el que vol expressar. Pensa que es tracta d'una dona que escriu un poema sobre la llibertat vital, sobre l'impuls i l'espontaneïtat, fa gairebé cent anys.

      Elimina
    3. Digues què no entens en concret i miro d'aclarir-t'ho

      Elimina
  7. Les parts que no entenc són aquestes:

    Vés onsevulla,
    passa la mar
    -per quin atzar?-
    la mar que rulla
    paranys i risc.


    Donaré ombra,
    donaré flors,
    fora del clos.
    Feina sens nombre
    dirà que visc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "vés onsevulla": vés on vulguis. Despista una mica perquè aquí parla d'ella mateixa (la poeta) en 2a persona i tota l'estona ho està fent en 1a. És una autoexhortació a la llibertat.

      "passa la mar": es refereix, crec, a la vida. Travessa la vida.

      "per quin atzar?": les circumstàncies de la vida poden ser imprevistes.

      "la mar que rulla paranys i risc": el verb "rullar" significa fer rínxols. Es refereix a les onades petites que fa el mar (que poden ser "paranys" (trampes).

      "Donaré ombra, donaré flors", es refereix, crec, a ella mateixa com a arbre de vida (tindrà fills i els protegirà).

      "fora del clos": no estic segur si es refereix a "fora de casa" o "fora de la tomba". El clos és una cosa tancada. En tot cas, vol dir un lloc obert (la vida com a lloc obert a riscos).

      "Feina sens nombre dirà que visc": es refereix, jo diria, al fet que la feina feta és una mostra ("dirà") del que (la poeta) ha viscut.

      Elimina
  8. Hola, bon dia.
    Em podries aclarir la mètrica del poema, ja que no acabo d'entendre-la.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són versos de quatre síl·labes, amb accent a la segona i a la quarta. Si en alguns versos l'accent no segueix aquest model, els has de llegir com si el seguís, és a dir, el vers, per exemple "donaré ombra", l'has de llegir "donáre ómbra". Hi ha una altra cosa: cada dos versos femenins (acabats en síl·laba aguda), hi ha un vers femení (acabat en síl·laba plana). Per fer el recompte sil·làbic recorda que has de comptar fins l'última síl·laba accentuada.

      Elimina
  9. Hola,
    no estic segura de si només son rimes consonants o també n'hi han de assonants.
    Hem podries resoldre aquest dubte?
    Gràcies!

    ResponElimina
  10. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  11. algu em podria ajudar a fer la conclusió

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina relació té el poema Cançó del risc amb la resta de poemes de "Contraclaror"

      Elimina
    2. "Contraclaror" és una antologia de poemes de Clementina Arderiu seleccionats per Maria Mercè Marçal. Segons diu la Marçal en la introducció: "el conjunt de la selecció reflecteix essencialment 'la meva' Clementina"

      Elimina
  12. hola bon diaa, podries aclarirme e un anàlisi del contingut del poema?
    gràcies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si visc no visc és un oxímoron. I la Clementina sembla donar-li dos sentits contraposats: l’un és, que el viure quotidià, la inèrcia del viure, impedeix la vida autèntica, intensa; i l’altre, al contrari, que la vida intensa fa patir i el neguit no deixa viure. Efectivament, per una banda, li abelleix el risc i, per l’altra, el tem (el cor no vol cap brida. Però hi ha el risc).
      A la segona estrofa sembla que cedeix (una treva...), que vol el neguit fermat, i es queixa dels perills (del risc).
      I a la tercera estrofa, hi torna: no vol treva perquè si no, la seva arrel es torç, és a dir, és vivint de manera intensa, que (ella) arrela bé. Però es torna a queixar (si visc, no visc), entenc que en contradicció (necessita “no viure” o “desviure’s”, per viure).
      El final és més clar: el gran risc és la mort. La feina feta és el que he viscut. I, de la mateixa forma que el viure és ser lliure (no estar subjectat per cap brida), el moment de la mort també requereix llibertat: sabré lliurar-me al risc.

      Elimina
    2. A quina época pertany aquest poema?

      Elimina
    3. Si et refereixes a quina època de la vida de Clementina Arderiu, aquest poema pertany a l'època del seu exili a França, després de la guerra civil espanyola.

      Elimina
  13. Bon dia,
    aquest poema presenta algún tòpic literari? I després, quin és el jo poètic?

    ResponElimina
  14. Tòpic literari? Potser els següents:

    "...El cor / no vol cap brida" (és a dir, el sentiment és lliure).
    "La mar que rulla / paranys i risc" (és a dir, els perills de la vida).
    "La meva arrel / si es torç, no es lleva" (és a dir, el sentiment de pertinença a la terra).
    "Quan el gran risc / vindrà a topar-me... / sabré lliurar-me." (és a dir, l'acceptació de la mort).

    ResponElimina
  15. El jo poètic és la pròpia poeta preguntant-se pel sentit de la vida en un moment de màxima dificultat (exili i fugida de la invasió de França per part dels nazis)

    ResponElimina
  16. Bon dia,
    saps si aquest poema conté alguna idea que faci referència a algun corrent filosòfic? Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no n'hi veig cap de concreta. En tot cas, el tema de la vida i de la mort són presents a la majoria de corrents filosòfics.

      Elimina
    2. jo crec que fa referencia a l'indeterminisme. Un gran promotor d'aquest corrent va ser Sartre

      Elimina
  17. Bon dia, tinc una pregunta. Que saps a quin moviment literari pertany el poema? I del context històric, hi ha alguna cosa més a més del fet que el va escriure l'any 1939 quan estava exiliada al sud de França amb el seu marit i altres intelectuals?
    Moltes gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molts dels poemes de Clementina Arderiu pertanyen al moviment noucentista. Per la forma delicada amb què tracta el tema de l'angoixa i la mort, potser sí que el podríem inscriure dins aquest moviment.

      Pel que fa a l'època en què el va escriure, alguna cosa més? Bé, doncs el començament de la segona guerra mundial i la fugida, també, de la invasió nazi de França. Maria Mercè Marçal ho explica en el pròleg de "Contraclaror. Antologia poètica" (Clementina Arderiu): "Avinyó, Bierville, l'Isle-Adam i, més tard, per fugir de l'ocupació nazi. Etapes d'un pelegrinatge dramàtic que abocaran Clementina Arderiu a un tipus de vida on el risc -inesperat i no triat- és quelcom alhora temut i fascinant, un temptació, un parany per al cor que 'no vol cap brida'".

      Elimina
  18. quin tipus de rima sòn els versos?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rima consonant. Els versos s'agrupen en sèries de 4 rimats de forma ABBA, femenins els A i masculins els B. Entre aquestes sèries s'hi intercalen dos versos que rimen amb risc (menys en l'última estrofa, que acaba amb un sol vers que rima amb risc).

      Elimina
  19. On puc trobar el comentari de text?
    Agrairia molt poder-lo tenir,

    Gràcies

    ResponElimina
  20. Quin es el metre del poema?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho responc en el missatge de l'11 de maig de 2019, una mica més amunt.

      Elimina
  21. son blancs o lliures?
    Gracies

    ResponElimina
  22. Ni blancs ni lliures. Consulta la mètrica i la rima als comentaris de més amunt.

    ResponElimina
  23. Hola, creus que em podries amb més detall la primera estrofa, es que no l'acabo d'entendre i nosé si el que estic desxifrant és el correcte.

    Moltes gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. "L'amor del risc / com m'abellia": m'agradava el risc.
      "No l'he cercat / me l'han donat / quan no el volia": no és que sigui una intrèpida sinó que les circumstàncies han fet que en la vida m'hagi trobat amb el risc (la poeta va haver de fugir dels nazis).
      "que temo el risc / i sa mentida": el risc atrau perquè si té un aspecte d'intrepidesa (com he dit abans) per superar la situació adversa. Però per a la poeta és un engany, és a dir, no serveix per a res (no la realitza com a persona, vol dir). També es pot interpretar (tenint en compte que en el tercer vers parla en passat) que abans li agradava el risc però des de que s'ha trobat amb les circumstàncies adverses (donades) de què he parlat abans, ja no li agrada.
      "El cel és d'or / i, ardent, el cor / no vol cap brida, / però hi ha el risc...": pot passar que una circumstància atragui, enlluerni ("el cel és d'or") i que et llencis a fer alguna cosa per un impuls de llibertat i d'emoció ("ardent el cor, no vol cap brida"), però això comporta un risc, que és el de fer les coses per impuls, sense pensar.
      "Si visc no visc": mira la interpretació que faig d'aquest vers al comentari del 25 de març del 2019.

      Elimina
  24. Qkqo wipin swoaoqq sipq lilla loo

    ResponElimina
  25. Bon dia, podries explicar el significat de les figures retoricas que vas anomenar el dia 2 d’abril de 2019, a les 17:51, gràcies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oxímoron (contradicció): "Si visc, no visc" vol dir que si viu neguitosa, això no és viure. Es refereix al concepte de viure sense ser conscient de viure o de viure sense fer-ho d'una manera autèntica.
      Personificació (atribuir qualitats o facultats humanes a altres éssers o conceptes) : "temo el risc i sa mentida" (atribueix la facultat de mentir a un concepte, el risc), "el cor no vol cap brida" (atribueix al cor la facultat de voler).
      Epítet (és un adjectiu o atribut): "ardent, el cor" (adjectiva el cor com a ardent).
      Metàfora (comparació sense nexe): "dono el neguit amb clau i lleba" (no estic segur del que vol dir en el text, potser que a causa d'una treva o d'un oblit, el seu neguit queda anul·lat o tancat); "la meva arrel, si es torç, no es lleva" (la seva arrel és allò que és la poeta de veritat, original, i si no creix correctament no s'enlaira; "donaré ombra, donaré flors, fora del clos" (segueix amb l'al·legoria vegetal: vol dir que fora de la tomba, és a dir, si és vivia, donarà flors i ombra, és a dir, amor i protecció); "la mar que rulla paranys i risc" (la mar, és a dir, la vida, arrissa o pentina els paranys i el risc, és a dir, els fa passar).
      El·lipsi (omissió d'alguna partícula de la frase): "feina sens nombre" (la frase completa podria ser: "El gran nombre de coses o de feina que faig significa que estic vivint").

      Elimina
  26. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  27. Hola, algú podria fer un comentari de text? Gràcies

    ResponElimina
  28. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  29. magradaria preguntarm, que, com situas aquest poema dins l'obra en la que està?

    ResponElimina
  30. El poema "Cançó del risc" està dins de l'obra "Sempre i ara", amb poemes que van del 1936 al 1950. Durant aquests anys, Clementina Arderiu i el seu marit Carles Riba fugiren, primer del franquisme (1939), i després del nazisme. El tema del poema (el risc), té a veure amb aquestes circumstàncies.

    ResponElimina