diumenge, 9 de febrer de 2014

Poema d'amor



No semblis disponible; sigues lliure,

o estigues disponible per ser lliure.

Malgrat que la gent pugui imaginar-te

en llocs imaginaris, i a mi en d’altres

(mai no sabrem si els fan coexistir),

¿qui podrà endevinar com t’acompanyo

i m’acompanyes? Només ho sabem

tu i jo a partir d’allò que és impossible.

Fixa’t que aquella por de no passar

dels fets quotidians al vers rotund

desapareix quan ets tu qui ho inspira.

Sé que això ho fa l’edat, les diferències

que consigna el quadern per a ningú.

Però també, com un adolescent,

sé que, en llegir-me, et reconeixeràs.

Per això busco el llenguatge més útil

que em permet expressar una espera inútil,

però que, malgrat tot, és una espera.

Val més això que res. Guardes les cartes?


FELIU FORMOSA, “Llibre dels viatges”, Edicions Proa, Barcelona, 1978
Poema de versos decasíl·labs, accentuats en la 6a, 8a i 10a síl·labes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada