dimecres, 6 de març de 2019

sense mans


Mai-més i Sempre són germans
irreconciliables, de naixença, en l’home.
En va cerquem, en va trobem:
                                                allò
que és assolit esdevé sempre, a l’acte,
mai més, com engolit per una
boca voraç.
                               I tot seguit projectes
desenfonyats de nou, experiments, deliri
de ser feliç, fressa de clarions
a la pissarra de la vida:
                                      l’aire
que respirem se’ns torna a voltes música,
una gota de rou tot d’una es fa verí.
Tot és un jeroglífic cada cop
més complicat de desxifrar; fascina,
però, com mirar el foc o el mar o la boirosa
planura dels records.
                                 Els mots, en veritat,
no són sols per entendre’ns pel que signifiquen,
sinó per descobrir el que, transparents, oculten.

JOAN VINYOLI , “Poemes”, pròleg i selecció de Joan Margarit, Edicions Proa, Barcelona, 2014.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada