sense mans

Mai-més i Sempre són germans

irreconciliables, de naixença, en l’home.

En va cerquem, en va trobem:

                                                allò

que és assolit esdevé sempre, a l’acte,

mai més, com engolit per una

boca voraç.

                               I tot seguit projectes

desenfonyats de nou, experiments, deliri

de ser feliç, fressa de clarions

a la pissarra de la vida:

                                      l’aire

que respirem se’ns torna a voltes música,

una gota de rou tot d’una es fa verí.

Tot és un jeroglífic cada cop

més complicat de desxifrar; fascina,

però, com mirar el foc o el mar o la boirosa

planura dels records.

                                 Els mots, en veritat,

no són sols per entendre’ns pel que signifiquen,

sinó per descobrir el que, transparents, oculten.

JOAN VINYOLI , “Poemes”, pròleg i selecció de Joan Margarit, Edicions Proa, Barcelona, 2014.