No es complirà mai res.

Esperança i desig són causa de dolor:

dolor de no poder tenir, dolor per la nostàlgia d’haver tingut.

Perquè espera i voler sempre es resolen dolorosament.

Tant és l’obtenció fallida com la irremissible pèrdua del guany:

la voluntat ens fa sofrents en el record.

I al capdavall no ens queden més que instants,

inesperats instants d’intensitat,

instants que percebem a part, sense ni temps.

Instants sense possessió, només sentits en els sentits.

Instants en què, de sobte, el món se’ns mostra anterior als noms.

Alguns en fan indicis transcendents, il·luminació,

però potser no són sinó foscos residus d’una vida sense veu.

CARLES CAMPS MUNDÓ, “El contorn de l’ombra”, Edicions Proa, Barcelona, 2006.