comentari de sextina

                                                                                                                    Les dones amb el recer de la lluna

                                                                                                                    i el vermell de la sang i d’aquest sol,

                                                                                                                    estimem el cos i estimem la terra.

                                                                                                                    AINA TORRES REXACH

Arrenca el sentiment,

no pensis la paraula

ni la xuclis: escapa!,

fes-la ser lliurement!

Ara ets gènere

i t’injectes el símbol

que la d’estirp romeva

creà: trena, no rínxol.

Sou tantes que sou totes:

les que no són

és per misèria i dolor,

renúncia i estopa.

Que no vull cridar

perquè el crit no us cal.

Sé com dir el mal:

llepant-lo fins a la carn.

T’has deixat el mar?

Que no us has vist, totes juntes,

com el feu aquest remar

que ja és remar d’una?

Enllà de cos i de sang,

esventrat el sol, vestides de lluna,

menjareu la terra, dones.

Alexandre Planas

Poema compost després d'haver recitat la Sextina a les dones, de l'Aina Torres, en el lliurament dels Premis L'Odissea, el mes de març del 2015.