dissabte, 3 d’octubre de 2015

comentari de sextina


                                                                                                                    Les dones amb el recer de la lluna
                                                                                                                    i el vermell de la sang i d’aquest sol,
                                                                                                                    estimem el cos i estimem la terra.
                                                                                                                    AINA TORRES REXACH
Arrenca el sentiment,
no pensis la paraula
ni la xuclis: escapa!,
fes-la ser lliurement!

Ara ets gènere
i t’injectes el símbol
que la d’estirp romeva
creà: trena, no rínxol.

Sou tantes que sou totes:
les que no són
és per misèria i dolor,
renúncia i estopa.

Que no vull cridar
perquè el crit no us cal.
Sé com dir el mal:
llepant-lo fins a la carn.

T’has deixat el mar?
Que no us has vist, totes juntes,
com el feu aquest remar
que ja és remar d’una?

Enllà de cos i de sang,
esventrat el sol, vestides de lluna,
menjareu la terra, dones.


Alexandre Planas

Poema compost després d'haver recitat la Sextina a les dones, de l'Aina Torres, en el lliurament dels Premis L'Odissea, el mes de març del 2015.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada