En les venes, ja quasi tombes buides
l’encara galopant anhel,
en la meva ossada que
es gela, la pedra,
a l’ànima l’enyorança sorda,
l’indomable iniquitat, dissol;
del remordiment, lladruc desmesurat,
en la fosca inenarrable
terrible clausura,
rescata’m, i les teves pipelles pietoses
al llarg del teu somni, enarbora;
que el teu rosat i sobtat senyal,
la ment fecunda, remunti
i torni a sorprendre’m;
inesperada reneixi,
la mesura increïble, la pau;
fes que, en el suspès paisatge, jo pugui
tornar a pronunciar paraules ingènues.
GIUSEPPE UNGARETTI, “El
dolor”, Trad.: Lluís Servera, Cafè Central/Eumo Editorial, Vic, 2015.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada