diumenge, 26 de juliol de 2020

en les venes


En les venes, ja quasi tombes buides
l’encara galopant anhel,
en la meva ossada que es gela, la pedra,
a l’ànima l’enyorança sorda,
l’indomable iniquitat, dissol;

del remordiment, lladruc desmesurat,
en la fosca inenarrable
terrible clausura,
rescata’m, i les teves pipelles pietoses
al llarg del teu somni, enarbora;

que el teu rosat i sobtat senyal,
la ment fecunda, remunti
i torni a sorprendre’m;
inesperada reneixi,
la mesura increïble, la pau;

fes que, en el suspès paisatge, jo pugui
tornar a pronunciar paraules ingènues.

GIUSEPPE UNGARETTI, “El dolor”, Trad.: Lluís Servera, Cafè Central/Eumo Editorial, Vic, 2015.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada